Explorant les pràctiques basades en dades en les Institucions d’Educació Superior
Després d’un any d’ardu treball, aquí estem amb una síntesi inicial dels resultats de la nostra enquesta sobre pràctiques de dades a l’educació superior!
Llegeix la síntesi de resultats (anglès)
Seguim explorant la idea de Cultures de Dades. És a dir, les institucions adopten i s’acostumen a pràctiques de dades d’acord no només a la presa de decisions individual, sinó sobretot, d’acord a les cultures institucionals i la seva visió de professionalisme i qualitat.
Aquests són dies en els quals la ciència basada en dades i l’educació basada en dades travessen els escenaris diaris de la pràctica acadèmica. D’alguna manera, està augmentant una representació social sobre la seva importància en la recerca i la innovació docent. No obstant això, els creixents problemes descoberts a través d’enormes experiments socials que utilitzen dades i IA també han generat preocupació i crítiques en relació amb l’ús de dades en la societat.
Objectiu de l’estudi
Aquest estudi té com a objectiu explorar les pràctiques de dades dels docents universitaris dins del context de professionalisme acadèmic digital. Ens basem en una reflexió contínua (consultar per exemple la sèrie de seminaris web “Cultures de dades a l’educació superior“) cap al desenvolupament d’un aparell conceptual i intervencionista que recolzi la consciència crítica dels docents sobre les pràctiques de dades en el context dels marcs de ciència oberta i educació oberta.
També adoptem el constructe d’”ecologies d’aprenentatge” com una lent per explorar com els docents donen sentit a les pràctiques de dades actuals, les necessitats d’aprenentatge percebudes, les oportunitats institucionals, etc. per promulgar les vies d’aprenentatge professional que necessiten per participar en contextos de datificació dins i fora de les institucions d’educació superior.
L’enfocament metodològic triat és, així, una enquesta, doncs es tracta una fase preparatòria per posar en marxa activitats de suport a l’aprenentatge professional dins d’una estratègia de desenvolupament institucional, i per què no, cap a la promoció d’espais lliures d’activisme. En aquest sentit, també estem mapejant pràctiques pedagògiques: pot veure’s ja com aquest espai guarit està creixent i així conèixer altres projectes molt avançats sobre alfabetització de dades.
Esperem que els resultats d’aquest estudi desperti la curiositat del lector i li permetin (al lector i/o a la seva institució) aprofundir sobre les seves pròpies Cultures de dades i pràctiques connectades.
