Després del cicle de webinars “Docència no presencial d’emergència”: Reflexions sobre el diàleg entre universitat i societat en temps de crisi

Amb la publicació del “Decàleg per a una docència online inesperada” el passat 16 de març, el nostre grup de recerca, Edul@b, activava una estratègia per contribuir des de la seva experiència amb les necessitats de les institucions educatives producte de l’impacte del Covid-19. De fet, aquesta proposta naixia d’un canal intern de comunicacions de el grup que veia com la tensió i la necessitat de respostes creixien entre els docents de tots els nivells educatius: des de l’educació infantil fins a la universitària. 

La necessitat d’adaptar ràpidament l’activitat pedagògica a un entorn virtual va ser la primera sortida “immediata” ideada des del govern davant la contingència de la crisi sanitària i l’obligació de confinament. No obstant això, ràpidament vam poder constatar que no es tractava d’un adequat ús de metodologies d’educació en línia, sinó més aviat de la implementació del que es coneix com a docència no presencial d’emergència (Emergency Remote Teaching en anglès). 

Si bé es va parlar de donar una resposta àgil i basada en estratègies flexibles a través de l’ús de les tecnologies, es va subratllar llavors la imprevisibilitat de la situació i el caràcter temporal de qualsevol solució donada. És a dir, de complir amb l’objectiu de donar una continuïtat comunicativa i de suport humà als grups configurats per alumnat, docents i també famílies, en un context nou i imprevist del COVID-19, en primer lloc des del punt de vista estructural (estudiar a casa) així com personal, atès que ningú estava preparat ni format per assumir aquesta situació intervinguda per la tecnologia.

Cicle de webinars de la UOC ‘Docència no presencial d’emergència’

Des de la UOC es va proposar el cicle de Webinars “Docència no presencial d’emergència” que, basats en l’experiència, innovació i recerca sobre el seu model pedagògic completament en línia, van presentar millors pràctiques adaptades a la situació de contingència imposada a les institucions educatives presencials.

Cadascun dels webinars s’alineava, almenys inicialment, amb el decàleg. Es va tractar d’una resposta ràpida i intensa, que va implicar una reflexió profunda sobre el que teníem i el que podíem donar en aquesta apremiant conjuntura. Amb sensibilitat i empatia, entenent cada pregunta, cada temor i cada dificultat en la implementació concreta del que podia ser la nostra proposta.

Per tant, l’objectiu dels Webinar en els quals el grup Edul@b es va implicar, amb la valuosa col·laboració d’altres docents i investigadors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, va ser oferir un espai de reflexió, diàleg i recursos que ajudés a afrontar aquesta situació amb majors ànims, coneixement i predisposició, és a dir, i molt en línia amb la qual és la nostra perspectiva sobre els processos d’aprenentatge en la societat actual, a cultivar “ecologies d’aprenentatge” a activar davant la situació d’emergència.

La implementació dels Webinar ens va portar a poder captar aquesta necessitat del col·lectiu docent de tots els nivells. L’àmplia participació i les preguntes rebudes ens van permetre comprendre els costats més sensibles de la problemàtica. Però també van obrir, sense cap dubte, un espai de reflexió per a nosaltres mateixos en relació a la necessària transformació de la formació i l’educació en línia no només durant, sinó més enllà de la crisi.

Mostrem aquí només alguns de les dades principals de participació en el Cicle (10 primers Webinars organitzats per EPCE–Edul@b) per il·lustrar aquesta situació.

Així mateix, també cal destacar la participació nacional i internacional llatinoamericana, a la proposta, així com també el fonamental impacte local, al territori català. 

*Colòmbia (1770), Argentina (350), Xile (338), Equador (1065), Hondures (57), Perú (634), Mèxic (736), Uruguai (134) i Veneçuela (152).

No obstant això, i com ho anticipàvem, aquestes dades quantitatives eren iluminadores només en part. Vam comprendre, a partir dels molts comentaris i expressions en els xat oberts durant l’esdeveniment, així com a través de les preguntes que ens van arribar, que es tractava només l’inici d’una conversa sobre el que és i serà la transformació  de l’educació en el temps post-COVID19 que viurem.

Compartim aquí només uns pocs comentaris dels centenars rebuts. Indiquen una preocupació sobre el que els docents han d’aprendre així com també sobre la necessitat de donar un salt en els paradigmes de pràctica cap al canvi organitzatiu de l’escola. Sobre l’agraïment pel suport en un temps de fort estrès per haver de donar respostes sense procediments establerts. Sobre la utilitat del coneixement organitzat i difós pel grup Edul@b.

Los docentes, hemos tenido que forzar una metodología didáctica en línea en tiempo récord, toda ayuda es bienvenida. Me cambiaron mi forma de pensar con respecto a como hacer evaluaciones virtuales. Muchas gracias!

La fortaleza principal de esta ponencia, es que los contenidos desarrollados y las recomendaciones se pueden adaptar a la pedagogía y a su vez a la andragogía.

Es muy importante que sean visibles todas estas herramientas y que después cada profesor testee la que mejor se adapte a sus clases y/o intereses. Yo utilizo varias de ellas pero ahora con éste super listado, me voy a poner a investigar para poder dinamizar mis clases más todavía. Creo que no es solo importante para el alumno sino también para el profesor. Ver materiales nuevos y poder adaptarlos a las nuevas TIC me parece una maravilla del S.XXI! 

Excelente orientación para los docentes en estos tiempos y en los que vendrán, muy útil para los maestros y para los formadores de docentes, es válido para todos los niveles de enseñanza , lo más importante en mi criterio es el énfasis que se le hace a la importancia de que estas competencias del docente de enseñanza digital no pueden ser sólo instrumentales sino y sobre todo de carácter didáctico o metodológico, que son lo que potencian y hacen útiles lo instrumental  . Excelente impulso formativo sobre lo que implica el aprendizaje colaborativo en red, el papel del docente y el rol del grupo de estudiantes. Interesante emplazamiento a reflexionar sobre lo que hemos aprendido en esta situación de docencia de emergencia  

Me ayudó muchísimo para replantearme el modo en que mis alumnos colaboran en clases y me animó a seguir investigando sobre la colaboración.

Reflexions Finals

Moltes vegades, en fer recerca, ens plantegem quin és el veritable impacte de la nostra tasca en la societat. En molts dels esquemes que es valoren des del punt de vista acadèmic, el coneixement obert en xarxes socials i espais no formals com aquest “espai de conversa” generat pels Webinar, encara no troben el seu lloc.

I no obstant això, és aquest coneixement obert que recolza el diàleg entre universitat i societat. En aquesta conjuntura de la COVID19, s’ha posat de manifest, més que mai, la necessitat de la investigació científica i el coneixement universitari. Així també, i en la mateixa o major mesura, s’ha fet evident la necessitat de diàleg amb els col·lectius socials i professionals per poder focalitzar la investigació, la recerca de solucions, en els problemes de veritable rellevància social.

Són aquestes les bases per a una societat resilient.

Quedem agraïts, com a grup de recerca Edul@b, a tots els actius participants del cicle de Webinar per haver-nos permès veure amb tanta claredat aquesta perspectiva. I seguirem treballant para, a partir de l’experiència adquirida durant aquests 25 anys, poder donar resposta a les necessitats educatives actuals.