Enfocament i Política de Dades Obertes d’Edul@b

Per què Dades Obertes a Edul@b?

La Ciència Oberta -Open Science en anglès- és el moviment que advoca per una ciència més pública i accessible (DG CONNECT EUROPEAN COMMISSION, 2013; Fecher & Friesike, 2014) i ha abarcat progressivament les pràctiques i identitats de nous investigadors que van més enllà de la idea de la ciència digital cap a activitats obertes i socials (Nielsen, 2012; Veletsianos i KIMMONS, 2016; Weller, 2011). Al sector de la Tecnologia Educativa, la Ciència Oberta també es considera una abreviatura de la intersecció transformadora entre contingut digital, distribució en xarxa i pràctiques obertes [5]. Diversos autors han conceptualitzat els marcs teòrics i els enfocaments epistemològics per analitzar la relació entre la pràctica acadèmica i la tecnologia, i han explorat noves formes d’investigació promogudes pels mitjans socials i les plataformes de xarxes socials (Li i Greenhow, 2015; Manca i Ranieri, 2017; Veletsianos i Shepherdson, 2015).

En aquest escenari, la Ciència Oberta (CA) juga un paper crucial, ja que les dades són un dels components més bàsics de la investigació tot i les diferències de format en les diferents disciplines científiques (Borgman, 2015). L’obertura de dades és una preocupació recent de responsables de polítiques –policy makers– i investigadors com la base de bones pràctiques de Ciència Oberta (Molloy, 2011). De fet, la investigació basada en dades abasta una producció massiva de dades digitalitzats, que s’apropia de la comunicació i l’intercanvi, el que implica nous descobriments i un esforç més equilibrat de la comunitat d’investigadors. Un factor comú subjacent a aquestes noves pràctiques es refereix a la rellevància de promoure la circulació i reutilització de dades obertes, que és principalment una forma social d’intercanvi i construcció de coneixements. No obstant això, tot i que l’intercanvi de dades està sent fortament promogut per la formulació de polítiques i en disciplines com Física i Genòmica és una pràctica consolidada, l’intercanvi de dades obertes està molt menys desenvolupat en les ciències socials (Borgman, 2015). La situació en Tecnologia Educativa i Aprenentatge en Xarxa, de forma específica, està en la seva infància (Raffaghelli & Manca, 2019)

Després d’un any de reflexió, formació i debat, Edul@b ha decidit posar en marxa l’enfocament de Dades de Recerca Oberts –Open Research Data– aplicable a tots els projectes i activitats d’investigació de el grup. La decisió presa pel grup també va ser recolzada per l’avanç en la discussió i l’estratègia institucional adoptada per la UOC sobre Ciència Oberta (veure, per exemple, el llançament de l’Micro-MOOC sobre Ciència Oberta de Pastora Martínez Samper, també part de el Grup d’Experts en Open Science a l’European University Association).

El nostre enfocament de Dades Obertes

Tots els investigadors i assistents d’investigació de Edul@b s’han compromès a publicar Dades Obertes conjuntament amb les publicacions, ja siguin d’Accés Restringit o Obert.

A més, cada objecte de Dades Obertes es citarà en la publicació principal. Desitgem promoure una cultura de consulta i reutilització. Segons la nostra pròpia experiència, els estudiants i companys de doctorat es beneficien el veure un registre de bona qualitat, on el procés d’elaboració i presentació de dades és més transparent que en la síntesi realitzada pels editors. El procés de publicació de Dades Obertes podria contribuir a la qualitat de el grup de recerca, així com a la qualitat general de la recerca educativa, en el moment en què altres investigadors i grups accedeixin al nostre treball. Un altre assumpte important és començar a promoure la replicació de la investigació, i la recerca basada en dades de segona mà, un enfocament que ja és promogut per la AERA.

La publicació d’Open Data, a més, s’alinea perfectament amb els diversos projectes de la UE en què participa Edul @ b (H2020, Erasmus + i altres).

Finalment, la infraestructura digital que hem triat per pujar la nostra feina és ZENODO, del CERN i la Comissió Europea. Dins d’ell, hem creat la nostra pròpia Comunitat Edul@b de Dades Obertes.

Política de curació

El grup Edul@b puja continguts d’investigació oberts (dades obertes, instruments, mètodes, guions), juntament amb el resultat final de la investigació (informes, documents, projectes). El nostre objectiu és compartir obertament la nostra feina amb la comunitat més àmplia d’investigació de tecnologia educativa.

Els criteris acordats pels membres d’investigació de Edul@b per pujar contingut són:

• Seguir els passos sol·licitats a la plantilla Edul@b per generar FAIR Open Data (per Juliana E. Raffaghelli).
• Publicar el contingut en mode de “accés restringit” per promulgar la revisió per parells.
• Revisió per parells dels companys de Edul@b.
• Una vegada que s’ha concedit la revisió per parells per part de Edul@b, correspon a l’investigador (autor principal) decidir el nivell d’obertura d’acord amb el suggeriment dels revisors i la política específica del projecte.
• Quan hi ha una investigació compartida amb altres grups de recerca, hi haurà un procés de consulta per aconseguir l’aprovació dels coautors externs.
• Els doctors seran convidats a enviar les seves DO després d’haver discutit la seva tesi doctoral, llevat que hi hagi articles d’investigació publicats (en aquest cas, la regla general serà publicar els DO amb l’article).

Referències

Borgman, C. L. (2015). Big Data, Little Data, No data: Scholarship in the Networked World. Cambridge, MA.: MIT Press.

DG CONNECT EUROPEAN COMMISSION. (2013). Digital Science in Horizon 2020. Brussels, Belgium. Retrieved from https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/digital-science-horizon-2020

Fecher, B., & Friesike, S. (2014). Open science: one term, five schools of thought. In Opening Science (pp. 17–47).

Li, J., & Greenhow, C. (2015). Scholars and social media: tweeting in the conference backchannel for professional learning. Educational Media International, 52(1), 1–14. https://doi.org/10.1080/09523987.2015.1005426

Manca, S., & Ranieri, M. (2017). Exploring Digital Scholarship. A Study on Use of Social Media for Scholarly Communication among Italian Academics. In A. Esposito (Ed.), Research 2.0 and the Impact of Digital Technologies on Scholarly Inquiry (pp. 117–142). Hershey, PA: IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-5225-0830-4.ch007

Molloy, J. C. (2011). The open knowledge foundation: Open data means better science. PLoS Biology, 9(12). https://doi.org/10.1371/journal.pbio.1001195

Nielsen, M. A. (2012). Reinventing discovery : the new era of networked science. Princeton University Press.

Raffaghelli, J. E., & Manca, S. (2019). Is there a social life in Open Data? Open datasets exploring practices in Educational Technology Research. https://doi.org/10.5281/ZENODO.2538011

Veletsianos, G., & Kimmons, R. (2016). Scholars in an increasingly open and digital world: How do education professors and students use Twitter? The Internet and Higher Education, 30, 1–10. https://doi.org/10.1016/j.iheduc.2016.02.002

Veletsianos, G., & Shepherdson, P. (2015, June 19). Who studies MOOCs? Interdisciplinarity in MOOC research and its changes over time. The International Review of Research in Open and Distributed Learning. Retrieved from http://www.irrodl.org/index.php/irrodl/article/view/2202/3351

Weller, M. (2011). The Digital Scholar: How Technology is Transforming Scholarly Practice. London: Bloomsbury Academic.