Aprenentatges des de Bifröst University: IA, inclusió i acompanyament en l’educació superior en línia
Marcelo Maina va participar en la International Week 2026 de Bifröst University, una estada Erasmus+ orientada a conèixer experiències sobre intel·ligència artificial, suport a l’estudiantat, integritat acadèmica, aprenentatge al llarg de la vida i inclusió en educació superior. La mobilitat va permetre identificar pràctiques transferibles i obrir noves línies de reflexió entorn de la transformació digital responsable.
El Dr. Marcelo Maina, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i investigador del grup Edul@b – Centre de Recerca en els Futurs de l’Educació en l’Era Digital (UOC-FuturEd), va participar en la setmana de l’11 de maig passat, en la International Week 2026 de Bifröst University, a Islàndia, en el marc del programa Erasmus+ Staff Mobility. En aquesta activitat van participar també professorat de l’els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, com així també del eLinc de la UOC. Així mateix, l’esdeveniment va incloure la participació de personal acadèmic i de gestió d’universitats de Portugal, Grècia, Holanda, Latvia, Bulgària i Alemanya. La setmana contribueix a afermar el projecte OpenEU, primera aliança paneuropea d’universitats dedicada a l’educació superior oberta, digital i a distància.
L’activitat va tenir com a objectiu conèixer de prop com Bifröst University aborda alguns dels reptes actuals de l’educació superior: l’ús responsable de dades i intel·ligència artificial, la prevenció de l’abandó, la integritat de l’avaluació en entorns digitals, la inclusió de grups infrarepresentats i el disseny d’itineraris flexibles per a persones adultes.
La participació en aquesta setmana internacional va permetre contrastar experiències institucionals i docents amb equips de Bifröst, així com identificar experiències d’interès sobre educació digital, innovació pedagògica, inclusió i aprenentatge al llarg de la vida.
1. Dades i acompanyament personal per a prevenir l’abandonament
Un dels eixos més rellevants de la setmana va ser la presentació del model de Bifröst University per a identificar estudiants que poden necessitar suport durant les primeres setmanes de curs. La universitat combina l’ús de dades procedents de Canvas amb intervencions personalitzades de l’equip d’orientació educativa.
El procediment és clar: després de la primera setmana s’identifiquen estudiants sense activitat en l’entorn virtual i es realitza un primer contacte per correu electrònic. Després de la segona setmana, si no s’han lliurat activitats, el seguiment es reforça mitjançant correu o trucada telefònica. Aquesta pràctica permet detectar a temps situacions de desconnexió, dificultats de planificació, problemes tècnics o necessitats de suport acadèmic.
L’interès del model no resideix únicament en l’analítica de dades, sinó en la forma en què aquestes dades es converteixen en una acció educativa concreta. La informació no s’utilitza per a automatitzar decisions, sinó per a activar una relació d’acompanyament. Aquesta combinació entre indicadors digitals i contacte humà resulta especialment significativa per a universitats en línia, on la detecció precoç i la cura de la trajectòria de l’estudiant són elements clau per a afavorir la continuïtat.
2. IA, avaluació i integritat acadèmica
Una altra de les sessions es va centrar en l’ús d’eines de supervisió d’exàmens amb suport d’intel·ligència artificial. Bifröst va presentar la seva experiència amb un sistema de proctoring que permet realitzar exàmens a distància en un entorn segur, amb verificació d’identitat, revisió de l’espai de treball i registre de vídeo, àudio i pantalla.
El cas resulta interessant perquè mostra una implementació gradual i acompanyada: primer amb un grup pilot, després amb una aplicació parcial i finalment amb la seva extensió als exàmens escrits. També destaca un aspecte central des del punt de vista ètic i pedagògic: les alertes generades per la IA no substitueixen la revisió humana. Les possibles irregularitats han de ser avaluades posteriorment per l’equip responsable.
Aquest cas aporta elements per a continuar pensant l’avaluació en temps d’IA generativa. La qüestió no és només quines tecnologies utilitzar, sinó sota quines condicions institucionals, amb quines garanties, amb quina comunicació a l’estudiantat i amb quin equilibri entre confiança, seguretat, transparència i experiència d’aprenentatge.
3. Itineraris flexibles, persones adultes i aprenentatge al llarg de la vida
La International Week també va permetre conèixer el programa University Gateway i les iniciatives de lifelong learning de BifröstUniversity. University Gateway funciona com una via d’accés per a persones adultes que necessiten una preparació prèvia abans d’iniciar estudis universitaris. El programa combina aprenentatge modular a distància, ús de Canvas, sessions síncrones, enfocament d’aula invertida i trobades presencials puntuals.
Aquest model mostra que la inclusió en educació superior no depèn únicament d’obrir l’accés, sinó de crear condicions per a sostenir les trajectòries. En aquest sentit, la flexibilitat del disseny, l’orientació inicial, el reconeixement d’aprenentatges previs i la possibilitat d’avançar mitjançant itineraris adaptats són elements centrals.
L’oferta de microcredencials i programes de formació contínua reforça aquesta mateixa lògica. Bifröst articula propostes breus, acreditables i compatibles amb la vida laboral, que poden contribuir tant al desenvolupament professional com a la progressió cap a estudis més amplis. Aquesta mirada connecta directament amb debats actuals sobre aprenentatge al llarg de la vida, ocupabilitat, reconeixement i noves formes de participació en la universitat.
4. Internacionalització situada i aprenentatge institucional
A més de les sessions centrades en educació digital, la setmana va incloure activitats orientades a comprendre el context islandès i el paper de Bifröst University en un territori amb característiques particulars: dispersió geogràfica, presència d’estudiants adults, necessitat de flexibilitat i una forta tradició d’educació a distància.
La conferència sobre Islàndia i la integració europea va permetre situar l’experiència universitària en un marc més ampli. Les institucions d’educació superior no desenvolupen els seus models educatius al marge del seu context social, polític i territorial. En el cas de Bifröst, l’aposta per l’educació a distància, l’acompanyament personalitzat i la formació contínua respon a necessitats concretes d’accés, participació i desenvolupament social.
Aquesta perspectiva resulta valuosa perquè recorda que la internacionalització consisteix en una mobilitat i cooperació que inclou observar com altres universitats responen a les seves condicions específiques, quines solucions desenvolupen i quines preguntes obren per a les nostres pròpies pràctiques.
5. Transferències per a la UOC i línies de treball per a Edul@b
La mobilitat va permetre identificar línies comunes entre les institucions i aprofundir la reflexió per a abordar-les amb major profunditat i riquesa sobre la base d’una varietat d’experiències afins. Entre elles, la importància d’enfortir models d’alerta primerenca que combinin dades, criteris pedagògics i acompanyament humà. També destacar la necessitat de continuar debatent com garantir la integritat acadèmica en entorns digitals sense reduir l’avaluació a un problema exclusivament tecnològic. D’altra banda, es van poder explorar qüestions vinculades al disseny d’itineraris flexibles per a estudiants adults, el paper de les microcredencials, el reconeixement de trajectòries prèvies i la construcció de models de formació contínua connectats amb necessitats professionals i socials.
L’experiència reforça línies de recerca ja consolidades a la casa i en particular en el grup Edul@b, sobre transformació digital de les institucions educatives, disseny de l’aprenentatge, intel·ligència artificial, inclusió i qualitat en educació superior. Al mateix temps, obre possibilitats de col·laboració internacional entorn de pràctiques responsables d’IA, suport a l’estudiantat i models d’aprenentatge digital més inclusius.
L’estada en Bifröst University mostra que la innovació digital adquireix sentit quan es vincula amb una responsabilitat institucional clara: acompanyar millor, ampliar oportunitats, sostenir trajectòries i dissenyar experiències educatives més equitatives. En un moment marcat per l’expansió de la IA en l’educació superior, aquest tipus d’intercanvis internacionals permet avançar des de l’atracció per la tecnologia cap a preguntes més profundes sobre pedagogia, compte, qualitat i inclusió.
