Consideracions tecno-pedagògiques per integrar la videoconferència en les activitats educatives (II)

Per Teresa Romeu, Juliana Raffaghelli i Marc Romero

(Aquesta és la segona part d’una publicació dividida en dues parts. Pots consultar la primera part de la publicació a través d’aquest enllaç)

El docent haurà de triar, d’entre les eines existents, aquelles que donin una millor resposta a les seves necessitats atenent al nivell de dificultat del tema que voldrà tractar, la interacció que voldrà dur a terme, el seu nivell de competència digital i el dels seus estudiants, així com la infraestructura a la que els estudiants tinguin accés per a fer-ho.  

Davant la situació actual i les possibilitats de la tecnología per fer-ne front es fa palesa, però, una situació crítica: mentre que a l’escola i a la universitat presencial hi ha una igualtat a nivell de participació i de presència, en el cas de la videoconferència aquesta igualtat pot desaparèixer: per exemple si els estudiants no tenen l’ordinador actualitzat, poden patir un hacking de les seves dades, o si els estudiants no saben accedir o entrar en una d’aquestes aplicacions (ni tampoc els pares) es podrien perdre una sessió del docent, o també, una connexió deficient podria dificultar seriosament també el seu accés. A més, cada eina cobreix unes determinades necessitats però suposa unes dificultats que han de ser tingudes en compte: per exemple, mentre que Zoom ha estat l’eina més utilitzada per la seva simplicitat d’ús amb un simple enllaç, la seva seguretat ha estat fortament qüestionada pel hacking que ha patit i les entrades no autoritzades en les videoconferències (fenòmen anomenat “zoombombing”), també existeixen eines amb funcionalitats avançades com pissarres compartides però que són de pagament i són inaccessibles per alguns centres o docents, i d’altres (com hangouts) obliguen als usuaris a crear-se un compte per poder tenir-hi accés.

Per tant, l’ús de la tecnologia no està exempta de dificultats o situacions crítiques, però els docents han de triar les eines sabent que aquestes no resoldran totes les seves dificultats a l’hora de dur a terme la seva pràctica en línia. En conseqüència, és necessari planificar adequadament qualsevol activitat a través d’aquestes eines primant el seu disseny i la metodologia per sobre de les eines. 

Estratègies al realitzar una videoconferència

Amb la finalitat de facilitar l’ús de les eines presentades i optimitzar-ne la seva eficàcia per a la tasca docent, plantegem algunes estratègies a seguir:

• Fem servir la videoconferència com a espai de trobada entre períodes de treball a distància. Considerem els beneficis de les eines i pedagogies asíncrones i equilibrem la sincronització i el treball remot en funció de les seves possibilitats i limitacions. 
• No requerir assistència obligatòria a una videoconferència, generant tasques alternatives i versions gravades que l’alumne pot seguir sense conflicte amb la família.
• Respectem les preocupacions dels estudiants per la privacitat, que sovint es veu compromesa. Per exemple, en cas que no disposin d’un lloc tranquil i privat per treballar. És possible que alguns no vulguin compartir vídeos o pantalles a causa d’aquest problema.
• Davant situacions de mala qualitat de la connexió, deixem que els estudiants apaguin seu vídeo perquè almenys puguin escoltar el material i compartir el seu àudio si ho desitgen.
• Si són pocs alumnes, és interessant que puguin obrir el seu micròfon i vídeo per presentar-se i per saludar, per a donar una sensació de presència social i de grup humà a l’aula virtual. Si són molts tancar micros i convidar a la presentació i salutació per xat.
• Deixar obert al xat per compartir materials alternatius o aclariments sobre el que s’ha dit pel presentador principal. És clar que aquest és un canal que podria generar distraccions (com quan els participants parlen a classe). Però si posem a un o dos alumnes de moderadors (a rotació) podem aconseguir una bona sessió amb suport dels estudiants amb més dificultats d’accés.
• Planificar els temps d’interacció, i usar les eines de moderació així com regles de participació, que poden arribar escrites per email, i ser presentades abans de la sessió.
• Per als alumnes que ho desitgin, se’ls pot convidar a compartir el seu vídeo o la seva pantalla perquè puguin realitzar presentacions i / o complementin la presentació docent. Sempre que sigui possible, fer proves d’aquest tipus d’interacció.
• Quan comença el moment de les preguntes, possiblement, tenir les preguntes de docent preparades per copiar-les i enganxar-les al xat, i que els alumnes puguin interactuar també per aquest mitjà. 
• Es poden compartir tutorials i vídeos per la videoconferència, simplement compartint la pantalla tot i que recomanable que els vegin abans de la videoconferència i es comentin en la mateixa.

Davant aquesta situació d’emergència, la presència docent no té com a únic objectiu el desenvolupament cognitiu i la instrucció dels alumnes. Organitzar videoconferències amb l’objectiu de comunicar-se amb els estudiants, de saber com estan i de rebre els seus comentaris i notícies sobre com viuen la crisi és un suport emotiu i motivacional que resulta una base fonamental per a l’aprenentatge. La videoconferència pot ser un espai per a això.