Edul@b a l’I-HE2026: recerca, intel·ligència artificial i col·laboració europea per transformar l’educació superior
Els investigadors d’Edul@b Lourdes Guàrdia i Marcelo Maina, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i vinculats al Centre de Recerca en els Futurs de l’Educació en l’Era Digital (UOC-FuturEd) dels Estudis d’Educació, van participar en una intensa agenda d’activitats internacionals celebrades a La Haia (Països Baixos) entre el 27 i el 30 d’octubre de 2026. La seva participació va combinar la presentació de resultats de recerca, la moderació de sessions científiques i el treball col·laboratiu en iniciatives europees orientades a la innovació educativa, el lideratge institucional i la transferència de coneixement.
Les activitats es van desenvolupar al voltant de la conferència Innovating Higher Education 2026 (I-HE2026), organitzada per l’European Association of Distance Teaching Universities (EADTU) i acollida per l’Open Universiteit. Sota el lema From Innovation to Impact: Transforming Higher Education at Scale, la trobada va reunir investigadors, responsables universitaris i professionals de l’educació superior per reflexionar sobre com transformar les innovacions en canvis sostenibles i de major abast.
I-HE2026: garantia de qualitat de les microcredencials i nous desafiaments de la intel·ligència artificial
Una de les contribucions de la UOC va ser la presentació del treball «From Strategy to Impact: Assessing Quality Assurance Maturity in UOC’s Micro-credential Ecosystem», elaborat per Mitchell Peters, Lourdes Guàrdia i Marcelo Maina, i presentat a la sessió Building Micro-credential Ecosystems.
La recerca aborda un repte creixent en l’educació superior: com avançar des de les estratègies institucionals per desenvolupar microcredencials cap a sistemes operatius capaços de garantir-ne la qualitat, el reconeixement i la sostenibilitat. L’estudi analitza l’experiència de la UOC a partir d’un model europeu de maduresa que preveu 24 indicadors de garantia de qualitat, distribuïts en vuit subdimensions relacionades amb la governança, el disseny pedagògic, l’acreditació digital i la gestió institucional.
Els resultats mostren un perfil de maduresa diferenciat. Entre les principals fortaleses destaquen la definició de responsabilitats institucionals, els procediments formals d’aprovació i la incorporació d’estàndards de metadades en les credencials digitals. Alhora, s’identifiquen àmbits que requereixen una major consolidació, especialment la col·laboració amb els agents implicats, la integració de la retroacció de l’estudiantat, el seguiment de la inserció laboral, el reconeixement extern i els mecanismes de revisió entre iguals.
L’estudi aporta així una perspectiva basada en evidències per orientar el desenvolupament institucional de les microcredencials i contribuir al debat europeu sobre qualitat, aprenentatge al llarg de la vida i noves formes de reconeixement de competències.
La participació d’Edul@b a I-HE2026 també va incloure responsabilitats de moderació científica. Marcelo Maina va actuar com a chair de la sessió «AI, Agency & Personalised Education», dedicada a explorar les relacions entre intel·ligència artificial, agència dels actors educatius i personalització de l’aprenentatge. Les contribucions van tractar qüestions com el disseny d’activitats amb suport d’IA, la transformació de la supervisió de tesis doctorals mitjançant la col·laboració humà-IA, la integritat acadèmica i les oportunitats de diàleg intersectorial per orientar la innovació educativa.
Per la seva banda, Lourdes Guàrdia va moderar la sessió «AI Literacy», centrada en el desenvolupament de capacitats per comprendre, utilitzar i avaluar críticament la intel·ligència artificial en contextos educatius. Les presentacions van examinar l’alfabetització crítica en IA, la seva relació amb l’avaluació en línia, les estratègies per estendre aquestes competències a les institucions i el lideratge necessari per integrar-les en l’educació superior.
Totes dues sessions van posar en relleu la importància d’acompanyar la incorporació de la intel·ligència artificial amb criteris pedagògics, desenvolupament de competències, reflexió ètica i noves formes de col·laboració entre professorat, estudiantat i institucions.
CTL-INNOVATE: construir una agenda europea compartida per a la innovació docent
L’agenda internacional va començar el 27 d’octubre amb la participació en una trobada estratègica prèvia a la conferència, dedicada a CTL-INNOVATE (European Consortium for Teaching and Learning Innovation), una iniciativa impulsada per l’EADTU per enfortir la col·laboració entre els Centres d’Ensenyament i Aprenentatge (Centres for Teaching and Learning, CTL) de les universitats europees.
La trobada, titulada Leading Teaching and Learning Innovation in European Higher Education, es va organitzar com un taller participatiu destinat a cocrear l’agenda de treball de CTL-INNOVATE per al 2027, identificant prioritats compartides i oportunitats de cooperació entre institucions.
Les discussions es van articular al voltant de quatre àmbits complementaris: la intel·ligència artificial i la transformació digital; el lideratge i la gestió del canvi institucional; la recerca i la generació d’evidències per avaluar l’impacte dels CTL; i la seva visibilitat i posicionament estratègic dins de les universitats i en l’àmbit europeu.
Més enllà de l’intercanvi d’experiències, l’objectiu va ser avançar cap a una agenda de col·laboració amb grups de treball temàtics, resultats compartits i mecanismes estables d’aprenentatge entre institucions. La trobada va destacar la necessitat de reforçar el paper d’aquests centres com a agents estratègics de transformació universitària, capaços de connectar la recerca educativa, les polítiques institucionals i la millora de les pràctiques docents.
Aquesta perspectiva està estretament vinculada al treball d’Edul@b en el disseny de l’aprenentatge, la innovació basada en evidències i el desenvolupament de models i eines que facilitin la presa de decisions educatives.
OpenEU: Living Labs per connectar la recerca universitària amb els reptes socials
L’agenda va incloure també, durant el matí del dimecres 28 d’octubre, una reunió de treball del WP4 d’OpenEU, centrat en la recerca i la innovació conjunta en educació digital. Un dels temes principals va ser la definició de les properes línies d’actuació per desenvolupar Living Labs com a espais de col·laboració entre universitats i actors socials.
En la discussió es van debatre resultats d’experiències de tallers sobre el rol de la universitat com a actor clau en la relació amb parts interessades externes per a la recerca d’accions conjuntes orientades pels Objectius de Desenvolupament Sostenible. La reunió va permetre donar continuïtat a les conclusions i recomanacions sorgides, per exemple, del taller organitzat per la UOC l’octubre del 2025, en què van participar 74 persones de la comunitat universitària i d’organitzacions externes. Aquella trobada va permetre identificar i prioritzar desafiaments relacionats amb cinc àmbits: educació de qualitat (ODS 4), transformació digital (ODS 9), acció climàtica (ODS 13), democràcia i valors europeus (ODS 16) i aliances per assolir els objectius (ODS 17).
Entre els reptes identificats van destacar la participació i la inclusió dels joves, les desigualtats digitals i territorials, la transició agroecològica, la participació democràtica i la necessitat de desenvolupar nous models de col·laboració entre la universitat i la societat.
A la reunió del WP4 es va debatre com avançar des d’aquesta primera identificació de desafiaments cap a esdeveniments de cocreació capaços de generar propostes d’intervenció, accions i prototips amb potencial impacte social.
El propòsit és avançar cap a un model de recerca oberta, participativa i orientada a la transformació social, en què el coneixement científic connecti amb les necessitats reals dels territoris i contribueixi a generar respostes compartides als reptes de sostenibilitat.
ADMIT: llançament d’un nou curs per integrar la IA generativa en l’educació superior
La participació a La Haia es va completar amb la darrera reunió presencial del consorci del projecte europeu ADMIT – Generative AI and Large Language Models in Higher Education. La trobada va permetre abordar els detalls finals dels treballs desenvolupats per les institucions participants i preparar la culminació del projecte.
Una de les fites més destacades va ser el llançament oficial del nou curs obert de desenvolupament professional, concebut per ajudar el professorat i els responsables universitaris a integrar la intel·ligència artificial generativa en l’educació superior mitjançant criteris pedagògics, ètics i organitzatius fonamentats.
Entre les aportacions centrals que incorpora aquesta formació hi ha el Marc de Disseny de l’Aprenentatge Assistit per IA (AI-Assisted Learning Design Framework), desenvolupat en el marc d’ADMIT amb una contribució destacada de l’equip d’Edul@b, coordinat en aquest treball per Lourdes Guàrdia.
El marc proposa una integració estructurada de la IA generativa en tres fases del disseny educatiu: anàlisi i planificació, disseny d’activitats, i desenvolupament i producció. En cada fase s’identifiquen les oportunitats de col·laboració amb la IA, les tasques a les quals pot donar suport i les decisions que han de romandre sota la responsabilitat i supervisió de les persones encarregades del disseny.
Aquesta aproximació parteix d’una premissa fonamental: la IA pot contribuir a explorar alternatives, elaborar propostes, generar recursos o revisar dissenys, però la qualitat de l’aprenentatge depèn del criteri pedagògic, la contextualització i la validació crítica dels resultats.
El curs integra també un Toolkit desenvolupat col·laborativament pel consorci ADMIT, que trasllada aquests principis a la pràctica mitjançant tres instruments complementaris. La Verificació d’ètica i compliment (Ethics & Compliance Check) permet revisar els requisits institucionals, la protecció de dades i els possibles riscos ètics. El Protocol de Disseny de l’Aprenentatge Assistit per IA (AI-LD Protocol) orienta la distribució de responsabilitats entre persones i IA, la definició de tasques i els punts de revisió. Finalment, les Salvaguardes de qualitat (Quality Safeguards) faciliten l’avaluació de la coherència pedagògica i la qualitat dels resultats generats. En aquesta activitat volem destacar la col·laboració de l’eLinC, que va participar en el pilotatge d’aquest marc i del conjunt d’eines (toolkit), així com la participació de la professora Camino López, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.
Aquests instruments s’han integrat en un recurs interactiu desenvolupat amb H5P, pensat per acompanyar el procés de disseny, facilitar l’aplicació dels protocols i documentar les decisions adoptades.
La proposta formativa representa un pas important en la transferència dels resultats d’ADMIT, en convertir la recerca sobre intel·ligència artificial i educació en orientacions i eines aplicables a la pràctica docent. El seu enfocament prioritza la presa de decisions conscient i informada, la preservació de l’autonomia professional i l’ús responsable de la tecnologia.
De la recerca a la transformació educativa
La participació en les diferents activitats va permetre compartir resultats de recerca i experiències de projectes en curs, contrastar enfocaments amb altres equips i institucions europees i identificar possibles línies de col·laboració. Aquests intercanvis contribueixen a ampliar la reflexió sobre els desafiaments actuals de l’educació superior i les oportunitats per traslladar els resultats de la recerca a la pràctica educativa i institucional.
