Edul@b en la UOC Staff Week 2026: Aportacions sobre Disseny de l’Aprenentatge i Innovació Institucional i els reptes de la IA Generativa en l’Educació Superior

La UOC Staff Week 2026, celebrada del 16 al 19 de març al campus de la UOC, va reunir professionals de diferents universitats europees provinents de Letònia, Turquia, Alemanya, Grècia, Països Baixos, Xipre, Espanya i Islàndia, per a compartir experiències sobre innovació educativa, transformació digital i cooperació internacional. En aquest context, els membres del grup Edul@b van presentar cinc sessions vinculades a desafiaments de la IA, els quals són especialment rellevants per a les institucions d’educació superior.

La participació de Marcelo Maina, Lourdes Guàrdia, Nati Cabrera i Ludovica Fanni en la UOC Staff Week 2026 va permetre situar dues qüestions centrals per a l’educació superior: la incorporació de la intel·ligència artificial generativa en el disseny d’activitats d’aprenentatge i la necessitat d’articular estratègia, coneixement i qualitat en els processos de transformació digital. D’altra banda, la presentació de Montse Guitert, Teresa Romeu i Marc Romero va abordar l’emergència de la IA Generativa en la comunitat universitària. Tot això, a través de dos estudis sobre la perspectiva del professorat i l’estudiantat respecte a aquesta nova tecnologia. A més, aportant recomanacions per a una mirada crítica i responsable sobre l’ús de la IA. També comptem amb la presentació dels membres d’Edul@b el Jordi Conesa i Josep M. Sabaté sobre bots mentors impulsats per la IA i la importància de la transformació institucional a través de la innovació tecnològica.

1. Dissenyar activitats d’aprenentatge amb GenAIdes d’un marc pedagògic

La primera sessió, celebrada el 17 de març, va ser liderada per Lourdes Guàrdia, Marcelo Maina, Nati Cabrera i Ludovica Fanni, la presentació va portar per títol “Designing learning activities withGenAI using the ADMIT Learning Design Framework” que va combinar una part expositiva i una demostració operativa del funcionament del marc de disseny. La proposta es va centrar en l’ús de la IA generativa com a suport al professorat en el procés de disseny de l’aprenentatge.

L’eix de la sessió va ser la presentació del marc AI-LD desenvolupat dins del projecte europeu Erasmus+ ADMIT, un marc pensat per a ajudar a integrar eines d’intel·ligència artificial generativa en el disseny d’activitats d’aprenentatge amb criteris pedagògics clars. La proposta posa el focus en la coherència entre resultats d’aprenentatge, activitats i avaluació, i planteja la IA com un recurs que pot contribuir a la planificació, l’adaptació i la millora d’experiències formatives.

Un dels aspectes més rellevants de l’enfocament presentat és que evita una aproximació purament tecnològica. El marc incorpora qüestions com la capacitat pedagògica docent, la transparència, l’ètica i l’atenció a la diversitat, i situa la integració de la GenAI dins d’una lògica de disseny fonamentada i conduïda per l’o la docent. En un moment en què moltes universitats exploren usos d’aquestes tecnologies, aquest tipus de proposades resulta útil perquè permet passar de l’interès general per l’eina a una reflexió més concreta sobre com i per a què incorporar-la en la docència.

2. Coneixement, estratègia i qualitat per a una transformació digital transferible

En la segona sessió, “Connecting knowledge, strategy, and quality: three transferable initiativesfor Higher Education Digital Transformation” del 18 de març, també liderada per Lourdes Guàrdia, Marcelo Maina, Nati Cabrera i Ludovica Fanni, el focus es va desplaçar al pla institucional de la transformació digital. La sessió va proposar una reflexió sobre com connectar tres dimensions que sovint apareixen separades en els processos de canvi universitari: la generació i circulació de coneixement, la definició estratègica i els mecanismes de qualitat.

La sessió va articular aquesta idea a través de tres iniciatives transferibles. La primera, vinculada a un projecte al costat d’Unió per la Mediterrània (UfM), que reuneix 53 països, en la qual es va realitzar una experiència de sensibilització i transferència de coneixement per a enfortir l’educació digital principalment en l’àrea del Mediterrani. L’acció va comportar vuit seminaris web i un handbook on es combina un enfocament institucional estratègic i un centrat en els processos de docència i aprenentatge.

La segona iniciativa, AMED, va mostrar una dimensió més institucional i aplicada. El treball desenvolupat amb la Maldives National Universityes va orientar a acompanyar una transició d’un model presencial cap a un model més híbrid i bimodal, combinant diagnòstic, desenvolupament de full de ruta, formació del professorat i del personal tècnic, enfortiment d’infraestructures i co-creació d’un programa formatiu.

La tercera iniciativa, DIGITAsia, va aportar un marc especialment robust per a pensar l’escalabilitat i la transferibilitat a 7 universitats de 3 països asiàtics (Sri Lanka, Malàisia i Maldives). La presentació va donar a conèixer el Digital Teaching Transformation Framework (DTTF) i el seu toolkit associat, amb instruments com el maturity model, el roadmap, el action plan i el Course Quality Scorecard (CQS).

Aquí resideix una de les contribucions més sòlides de la sessió: mostrar que la transformació digital no pot reduir-se a una suma d’eines o projectes aïllats. Requereix un ecosistema en el qual es connectin l’estratègia institucional, les competències del professorat, la infraestructura, la col·laboració amb altres actors i els instruments d’avaluació i millora. La pròpia dinàmica del taller, amb exploració en grup dels instruments i recollida de feedback sobre la seva consistència, aplicabilitat i equilibri entre dimensions tècniques i pedagògiques, va reforçar aquest enfocament orientat a l’adopció real.

Totes dues sessions mostren una línia de treball complementari. La primera se situa en el nivell del disseny pedagògic i de la pràctica docent; la segona, en el de l’estratègia institucional i la qualitat. Aquesta combinació resulta especialment pertinent en el context actual, en el qual les universitats necessiten respondre tant als canvis tecnològics com a la necessitat de consolidar models educatius més sòlids, reflexius i sostenibles.

3. Reptes de la IA Generativa a l’Educació Superior: Cap a un ús crític i ètic

Els investigadors del Grup de Recerca Edul@b pertanyent al Centre de Recerca en els Futurs de l’Educació en l’Era Digital (UOC-FuturEd), la Dra. Montse Guitert, la Dra. Teresa Romeu i el Dr. Marc Romero van presentar la recerca  sobre l’ús de la IA en l’estudiantat i el professorat universitari sota el títol: “Challenges of Generative AI in HE: Towards a Critical and Ethical Use”. La IA Generativa s’ha convertit en una eina d’ús habitual en l’àmbit universitari, l’estudi presenta com la comunitat universitària percep i utilitza la GenIA. També quines estratègies metodològiques i ètiques cal posar en marxa per assegurar-ne un ús responsable.

Més de 900 estudiants durant el curs 2023-2024 van participar en l’estudi per conèixer com una formació específica en IA pot comportar un ús més responsable i crític per part de l’estudiantat universitari. Un 40% dels estudiants van declarar un coneixement intermedi o alt sense haver rebut formació, mentre que més d’un 76% va destacar una millora en el seu coneixement sobre la IA amb el recurs formatiu.

L’estudi es va realitzar amb 686 estudiants en el primer semestre, els quals no van obtenir recursos. Seguidament, al segon semestre es va fer la prova amb 243 estudiants, aquesta vegada amb recursos, debat sobre IA i treball en equip. Es va utilitzar una metodologia quantitativa a partir d’un qüestionari en línia i l’escala Likert. També es va fer un plantejament qualitatiu a través de respostes obertes i anàlisis dels fòrums de l’assignatura.

Entre els principals resultats es destaquen els següents:

• Augment del coneixement percebut: els recursos formatius incrementen el coneixement percebut dels estudiants en IA, especialment, en qüestions de consciència crítica com la integritat acadèmica o la verificació de les fonts d’informació.
• Confirmació d’una estratègia efectiva: combinar els recursos educatius respecte al funcionament de la IA amb debats oberts millora la capacitat de prendre decisions respecte a l’ús d’aquesta eina.
• El camp d’estudi és un aspecte clau: els estudiants en Humanitats i Enginyeria mostren una millor comprensió dels recursos que els de l’àmbit de Psicologia i Educació. Fet que posa de manifest la necessitat d’adaptar els recursos d’aprenentatge.
• Una mirada ètica: accions com els debats i casos pràctics ajuden a aproximar-nos a les qüestions ètiques respecte a l’ús de la IA a l’educació superior.

Per altra banda, el professorat universitari utilitza la GenIA en les diferents tasques de la docència, tal com el disseny dels recursos, l’avaluació i els diferents processos d’aprenentatge. En concret, els professors i professors fan ús de la GenIA per les següents tasques: disseny d’activitats i recursos, creació d’instruments d’avaluació, anàlisi de treballs, creació de missatges i agilització de processos transversals.

En l’estudi uns 80 professors van formar part de l’assignatura, també es van portar a terme accions com una enquesta (amb 39 professors/es) i grups de discussió focals sobre l’ús de la GenIA (amb 48 professors/es). Entre els riscos identificats a partir de les esmentades accions en trobem els següents:

• Disminució dels processos cognitius: ús mecànic i acrític de la IA que comporta una pèrdua de creativitat, reflexió i visió crítica de l’eina.
• Dificultat a l’hora d’avaluar a l’estudiantat: grans dubtes sobre l’autoria i les fonts dels treballs lliurats pels estudiants.
• Ús i dependència excessiva de la IA: preocupació per la desconnexió dels estudiants amb el procés formatiu.
• Pèrdua de mirada crítica: els estudiants deleguen tasques a la IA que són crucials en l’aprenentatge.

Recomanacions per a un ús crític i responsable de la GenIA

• Normalitzar l’ús de la IA a partir d’una regulació i un objectiu pedagògic clar.
• Fomentar activitats comparatives com demanar la producció pròpia a l’estudiantat i, posteriorment, fer-ne ús de la IA per polir el treball o bé la utilització de diferents prompts durant la creació del treball.
• Desenvolupar un pensament crític respecte a l’ús de la IA a partir de la revisió i millora de les respostes que obtenim per part de l’eina.
• Formar en prompts, el funcionament dels algoritmes i la detecció de biaixos.
• Fomentar un debat crític, ètic i reflexiu a partir de situacions reals.

Descobreix-ne més a aquest article: Romeu, T., Romero, M., Guitert, M., Baztán Quemada, P. (2025). Challenges of generative Artificial Intelligence in higher education: promoting its critical use among students. RIED – Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 28(2). https://doi.org/10.5944/ried.28.2.43535

4. Chatbot impulsat per IA Generativa i Innovació Institucional a l’Educació Superior

A través de la presentació “Enhancing Lifelong Learning through Course-Specific Conversational AI: Support and Self-Regulation” de Jordi Conesa, Nadjet Bouayad i Josep M. Sabaté vam descobrir que els estudiants que es formen en línia es troben davant de diversos tipus de reptes a l’hora de portar a terme la seva formació. Obstacles que limiten el seu rendiment i incrementa el percentatge d’abandonament dels seus estudis, com l’aïllament de l’estudiant, la manca de personalització i una supervisió limitada.

Un nou sistema busca resoldre aquests problemes a través de tres pilars o eixos:

• Sistema adaptatiu de generació de preguntes: a partir del currículum i amb la Taxonomía de Bloom es busca generar rutes d’aprenentatge.
• Mentor Bot: agent conversacional que guía a l’estudiant amb rutes adaptades al seu rendiment.
• Teacher Dashboard: panel de control amb qual el docent pot monitorar a temps real el procés d’aprenentatge i les interaccions de l’estudiant.

El procés de generació de pregunta es porta a terme a través de 3 fases amb human-in-the-loop: identificació de temes clau, expansió de la Matriu de Bloom i generació sistemàtica de preguntes.

El bot mentor adopta una persona socàtica que prioritza la guía més enllà de les respostes directes. Aquest bot mentor segueix la següent ruta dinàmica: selecció de la següent pregunta, diàleg IN (iteratiu), avaluació formativa i diàleg OUT (aclaracions).

En el cas que l’estudiant superi una pregunta avança a nivells superiors de la matriu de Bloom, en el cas que falli, retrocedeix. L’experiment s’ha portat a terme en 9 cursos de 4 assignatures i en 2 idiomes, s’han generat 8.627 rutes d’aprenentatge amb més de 206.000 preguntes generades. El potencials estudiants per fer aquesta prova eren 600 i n’hi han participat de forma activa 12 amb 89 diàlegs iniciats. La participació va ser voluntària i externa al campus. S’evidencia una manca de participació quan l’activitat es troba fora del LMS institucional.

5. Transformar la innovació institucional: un marc experimentat per a l’intercanvi i el reconeixement de coneixement explícit

La investigació “Transforming Institutional Innovation: An Experienced Framework for Explicit Knowledge Sharing and Recognition” impulsada per Jordi Conesa, Josep Cobarsi, Eugènia Santamaria i Ferran Adelantado s’inicia l’any 2017, quan es va portar a terme un estudi al Departament d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la UOC amb 60 docents i 7.800 estudiants, el 28% del professorat havia participat en projectes d’innovació des del 2011, però no els resultats d’aquesta investigacions no es difonien ni es traslladaven a entorns reals. Per tant, ens trobem amb una innovació sense impacte visible, sense registre, difusió i aplicació.

Com a solució es va crear un framework participatiu a partir d’un procés bottom-up amb el professorat es va consensuar una definició sobre com compartir aquesta innovació. Es va arribar a la conclusió que era necessari crear un sistema de gestió del coneixement per aconseguir-ho, per a poder compartir i entendre les innovacions realitzades.

A partir d’aquí es van registrar més de 125 innovacions acreditades, més de 300 paraules clau de les quals 17 keywords defineixen el 75% de les innovacions i es van identificar 15 clústers temàtics: innovacions, eAssessment, assistència al professorat, recursos d’aprenentatge, laboratoris, eines antiplagi i observatori, entre d’altres.

La participació en la UOC Staff Week 2026 pretén ser una contribució a debats internacionals sobre innovació docent i transformació digital de l’educació superior. Més que presentar solucions tancades, les sessions van aportar marcs d’anàlisis i eines transferibles per a pensar com integrar la tecnologia en la universitat amb sentit pedagògic i institucional.