Marcelo Maina reflexiona en la Universitat de Manizales sobre innovació educativa i transformació digital en l’educació superior

Com poden les universitats innovar sense quedar atrapades entre les promeses de les noves tecnologies i la necessitat de preservar el sentit pedagògic de l’educació? Aquesta va ser una de les preguntes que va orientar les dues conferències impartides per Marcelo FabiánMaina, investigador d’Edul@b – Centre de Recerca en els Futurs de l’Educació en l’Era Digital (UOC-FuturEd) i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), durant la Trobada Internacional Converses per al Canvi: Desafiaments Curriculars, celebrat els dies 11 i 12 de juny en la Universitat de Manizales (Colòmbia). L’esdeveniment va comptar amb una nombrosa participació de la comunitat universitària de Manizales, ciutat universitària amb presència de 7 institucions d’educació superior. També van participar de l’esdeveniment en línia personal acadèmic i estudiants de la Universitat de Manizales, totalitzant més de 700 inscriptos entre els assistents presencials i en línia.

Innovar amb sentit: més enllà de l’adopció tecnològica

La primera conferència, titulada Innovar no és adoptar tecnologia: és redissenyar el sentit d’aprendre, va plantejar una mirada crítica sobre la relació entre innovació i tecnologia en l’educació superior

En ella es va destacar que les tecnologies emergents —com la intel·ligència artificial, les analítiques de dades, la realitat estesa o les tecnologies associades a les microcredencials— posseeixen un enorme potencial transformador, però no constitueixen per si mateixes una innovació educativa. La innovació ocorre quan les institucions són capaces d’introduir canvis significatius en els models pedagògics, l’avaluació, la gestió acadèmica o el disseny curricular per a millorar l’experiència d’aprenentatge i generar valor social.

Durant la intervenció es van abordar els riscos d’una adopció impulsiva de noves tecnologies, alimentada tant per discursos corporatius que prometen solucions immediates com pel temor institucional a quedar-se enrere enfront dels canvis tecnològics. Enfront d’aquesta situació, s’imposa la necessitat de recuperar la sobirania educativa de les universitats i de situar les decisions tecnològiques al servei de propòsits pedagògics clarament definits.

Dades que cuiden: les analítiques al servei de l’aprenentatge

Un dels temes centrals d’aquesta primera conferència va ser l’ús de les dades en educació superior. L’enfocament es va orientar al fet que les analítiques d’aprenentatge han d’orientar-se a l’acompanyament i a cura dels estudiants.

Per a il·lustrar aquesta idea es van compartir experiències internacionals com les desenvolupades per l’Open University del Regne Unit, on l’anàlisi de dades ha permès identificar patrons associats a l’èxit acadèmic i millorar les estratègies de suport a estudiants en risc d’abandó.

Així mateix, es va referenciar el treball realitzat en la Universitat Oberta de Catalunya a través d’un projecte institucional d’analítiques d’aprenentatge basat en la integració de dades procedents del campus virtual, registres acadèmics, enquestes i altres fonts d’informació educativa. Un dels aspectes més destacats d’aquesta iniciativa ha estat la construcció participativa de quadres de comandament adaptats a diferents perfils institucionals. Professors, responsables de programa, degans i equips de gestió van col·laborar en la definició d’indicadors rellevants per a les seves funcions, permetent convertir les dades en una eina útil per a la presa de decisions acadèmiques.

Intel·ligència artificial i governança educativa

La segona part de la conferència es va centrar en la intel·ligència artificial generativa i en els desafiaments que planteja per a les universitats a partir de recerques recents realitzades en institucions de referència internacional. La discussió ja no gira entorn de si la IA ha d’entrar en l’educació superior, sinó sobre com governar-la de manera responsable.

Les principals preocupacions identificades per les universitats inclouen la dependència excessiva dels sistemes automatitzats, la protecció de dades personals, els biaixos algorítmics, la propietat intel·lectual i el possible afebliment de l’esforç cognitiu associat a l’aprenentatge.

Davant aquests reptes, és crucial desenvolupar marcs institucionals clars, programes de formació permanent per a professorat i estudiantat, noves estratègies d’avaluació i polítiques que garanteixin la transparència en l’ús d’aquestes tecnologies. Per a il·lustrar aquest tema, es va compartir el treball que es realitza en el projecte Erasmus+ ADMIT, on es va desenvolupar un marc de disseny d’aprenentatge assistit per la IA, al costat d’una sèrie d’instruments que faciliten l’activitat de disseny i presa de decisions ètiques i informades. Aquest abordatge inclou repensar l’experiència d’aprenentatge de l’estudiantat, que ha d’estar reorientada a un nou enfocament que inclogui la IA en el desenvolupament de coneixements i competències.

En aquest context es va presentar el concepte d’intel·ligència expandida, una visió que entén la intel·ligència artificial com una eina de suport capaç de potenciar capacitats humanes sense substituir el judici crític, la creativitat ni la responsabilitat ètica.

Virtualitat estructural: repensar la universitat des de l’experiència d’aprenentatge

La segona conferència, Redefinir l’educació superior: virtualitat estructural, intel·ligència expandida i experiències d’aprenentatge emergents, es va focalitzar en els processos de transformació institucional necessaris per a respondre a les noves maneres d’aprendre.

El punt de partida va ser una realitat cada vegada més evident: els processos d’aprenentatge ja no es desenvolupen exclusivament dins del campus universitari. A través de l’exemple d’una estudiant que combina treball, aprenentatge mòbil, activitats col·laboratives en línia i recursos digitals personalitzats, es va il·lustrar com la universitat s’està convertint en una experiència distribuïda que acompanya a l’estudiant allí on aprèn.

Des d’aquesta perspectiva es va aprofundir en el concepte de virtualitat estructural, entès com una transformació integral de la docència, l’aprenentatge i l’organització universitària. No es tracta únicament de digitalitzar processos o incorporar plataformes tecnològiques, sinó de construir capacitats institucionals que permetin oferir experiències educatives flexibles, inclusives i sostenibles.

A manera d’exemple, es va presentar l’experiència desenvolupada en el marc del projecte Erasmus Capacity Building AMED, al costat de la Universitat Nacional de Maldives, on la dispersió geogràfica de la població i un compromís de la institució envers el desenvolupament nacional va impulsar un procés de transformació basat en models híbrids d’aprenentatge, formació docent, enfortiment institucional i redissenyo curricular. El projecte va permetre desenvolupar desenes de prototips de cursos híbrids, noves polítiques institucionals i un full de ruta orientat a consolidar estratègies d’hibridació de l’aprenentatge.

Seguidament, es va presentar el projecte DIGITAsia, que dona continuïtat a l’anterior, ampliant tant els països que intervenen (Maldives, Sri Lanka i Malàisia) com el nombre d’institucions d’Educació Superior (set). En aquest projecte s’avança cap a una transformació de la docència cap a enfocaments flexibles i on el disseny dels cursos utilitza analítiques de disseny i intel·ligència artificial.

Microcredencials i ocupabilitat

Un altre dels temes destacats de la conferència va ser l’evolució dels sistemes de reconeixement acadèmic i el paper de les microcredencials en les trajectòries d’aprenentatge contemporànies.

Segons es va exposar, l’educació superior ha d’avançar cap a models capaços de visibilitzar competències i aprenentatges desenvolupats tant dins com fora dels programes formals. En aquest context, les microcredencials emergeixen com una eina estratègica per a reconèixer assoliments específics i enfortir la connexió entre universitat i món laboral.

Per a exemplificar aquesta transformació va aprofundir en l’experiència del projecte europeu H2020 en col·laboració amb països de l’Àfrica Subsahariana. EPICA va desenvolupar una metodologia per a identificar, avaluar i certificar competències d’ocupabilitat mitjançant processos de reflexió guiada, recopilació d’evidències i acompanyament docent. Les competències reconegudes inclouen treball en equip, comunicació, resolució de problemes, competències digitals, entre altres habilitats altament valorades en els entorns professionals contemporanis.

Més enllà de l’emissió de microcredencials digitals, el projecte va buscar a més enfortir la consciència que els estudiants tenen sobre les seves pròpies capacitats i ajudar-los a construir narratives professionals més sòlides per a la seva inserció laboral.

La presentació sobre aquest temàtica de models ampliats d’educació i reconeixement d’assoliments, es va completar amb altres projectes impulsats per la UOC, com a GPS Professional i els portafolis digitals, eines que afavoreixen l’aprenentatge al llarg de la vida i la construcció de trajectòries formatives personalitzades.

Tecnologia, pedagogia i compromís social

Al llarg de totes dues conferències va emergir una idea transversal: la transformació de l’educació superior no pot entendre’s exclusivament com un procés tecnològic.

Les analítiques d’aprenentatge, la intel·ligència artificial, la virtualitat estructural o les microcredencials només adquireixen sentit quan s’integren en projectes educatius que situen a les persones en el centre de les decisions institucionals.

Des d’aquesta perspectiva, l’aposta és per una universitat capaç de combinar innovació, reflexió pedagògica i compromís social per a respondre als desafiaments d’un món cada vegada més complex i interconnectat.

La tecnologia no ha de reemplaçar l’experiència humana d’aprendre, sinó ampliar les possibilitats per a construir experiències educatives més inclusives, significatives i transformadores.

Aquests i altres temes de cadascuna de les sessions, van ser aprofundits amb la resta dels panelistes, en panells d’experts organitzats per a la posada en comú d’idees i per a respondre a les preguntes dels participants.

Altres activitats

La visita a la Universidad de Manizales incluyó la participación del Dr. Maina junto a la Dra. Mary Elizabeth Morocho (subdirectora del Instituto Latinoamericano de Calidad para la Educación Superior a Distancia) en una mesa de trabajo moderada por la Dra. Yamilhet Andrade Arango, Vicerectora de la institución organizadora. En ella se debatieron, con personal docente de diferentes unidades académicas de la universidad, temas acerca de tecnologías emergentes y la calidad de las experiencias de aprendizaje en el marco de un nuevo plan estratégico de la institución receptora. La agenda incluyó además la participación en un podcast de la serie que forma parte de la memoria del encuentro y en la emisión de la radio universitaria El Matutino de UMFM.

La visita a la Universitat de Manizales va incloure la participació del Dr. Maina al costat de la Dra. Mary Elizabeth Morocho (subdirectora de l’Institut Llatinoamericà de Qualitat per a l’Educació Superior a Distància) en una taula de treball moderada per la Dra. Yamilhet Andrade Arango, Vicerectora de la institució organitzadora. En ella es van debatre, amb personal docent de diferents unitats acadèmiques de la universitat, temes sobre tecnologies emergents i la qualitat de les experiències d’aprenentatge en el marc d’un nou pla estratègic de la institució receptora. L’agenda va incloure a més la participació en un pòdcast de la sèrie que forma part de la memòria de la trobada i en l’emissió de la ràdio universitària El Matutino de UMFM.