Com construir cultures de dades justes a les IES?
Superar la tensió entre tecnologia i crítica social: el tancament de l’cicle de Seminaris Web “Cultures de Dades Justes en l’Educació Superior: pràctiques emergents, professionalisme i el desafiament de la justícia social”
El 16 de desembre s’ha tancat un capítol de treball relacionat amb el projecte Ramón i Cajal UOC “Professional Learning Ecologies for Digital Scholarship: Modernizing Higher Education by Supporting Professionalism” (Ministeri d’Innovació i Ciència d’Espanya, RyC-2016-19589). Aquest projecte s’obria a la comunitat UOC al 2019. Un eix fonamental d’aquest projecte es relaciona amb el desenvolupament professional del professorat per actuar davant els creixents requeriments de digitalització per a la modernització de les institucions d’educació superior. Aquest objectiu havia estat formulat el 2016 i tancava una àrea de digitalització que es va tornar central per al projecte: les pràctiques “data-driven” o basades en dades extretes dels contextos digitals que el docent travessa, per la seva activitat didàctica o d’investigació .
La Sèrie de Seminaris Web “Cultures de dades en l’educació superior” ( veure la seva presentació aquí) intentava complementar activitats d’investigació més formals com una enquesta i una sèrie d’entrevistes en relació a com viuen els docents, i com canvia el panorama de la universitat “datificada”.
La sèrie s’emmarca en el context de treball de la Càtedra UNESCO d’Educació i Tecnologia per al canvi social, liderada per Albert Sangrà, i del grup de recerca en Educació i TIC Edul@b, l’investigador principal és Montse Guitert.
La Sèrie tenir com a objectiu llavors obrir un espai de diàleg, un Àgora per superar la fragmentació de discursos, pràctiques i epistemologies de dades observades en el primer acostament a el camp dins el projecte RYC. De fet, es va poder observar que ja no parlem més d’entorns digitals i que el canvi en l’entorn de treball que s’està enfrontant té un rumb cap a les tecnologies intel·ligents, és a dir, que usen automatismes basats en la intel·ligència artificial integrada a el comportament humà . Aquests contextos impliquen una comprensió del fenomen i fonamentalment el posicionament del docent per promoure una praxi professional dirigida tant a la innovació com a un enfocament ètic i deontològic fundat. No obstant això, no n’hi ha prou “formar-se” en el sentit més tradicional de la paraula. Ha estat l’entramat de treball de el projecte RyC amb la trajectòria de Edul @ b en el tema de ecologies d’aprenentatge, que ha donat lloc a la idea que no podem parlar d’una formació directa, estructurada, sinó de crear ambients propicis per conrear ecologies d’aprenentatge professional per a l’alfabetització en dades. Si concebem aquests ambients com ecosistemes humans complexos, hem de parlar de “cultures” institucionals, úniques i irrepetibles, que construeixen itineraris de sentit al voltant de les seves pràctiques, els seus valors, les seves maneres de viure la tecnologia.
La hipòtesi adoptada en el projecte RyC ha estat que formes creatives i justes d’abordar les dades podrien sorgir com a part de la consciència i l’expressió subjectiva lligada a la participació en processos de construcció de cultures de dades a la IES, apropant la pedagogia crítica freiriana a les alfabetitzacions necessàries per tractar amb contextos de treball i de vida “datificados”. Així mateix, un enfocament avançat tecnològicament, però alhora implantat a través de disseny participatiu que impliqui transparència i negociabilitat de l’ús de dades, és una conditio sine qua non per a una nova visió de la qualitat educativa en entorns mitjans tecnològicament, contribuint a la visió de l’Agenda 2030.
En aquest sentit, a l’interior de el projecte s’han produït una sèrie de publicacions que realitzen una exploració inicial de el problema en suport d’aquesta hipòtesi, com ara ” Datificación i Educació Superior: Cap a la construcció d’un marc per a l’alfabetització en dades de l’professorat universitari “(Raffaghelli, 2020); “Centering complexity in educators data literacy’to support future practices in faculty development” (Raffaghelli & Stewart, 2020); “Is data literacy a catalyst of social justice” (Raffaghelli, 2020b) o el més recent “Supporting the development of critical data literacies in higher education: building blocks for fair data cultures in society”. (Raffaghelli, Manca, Stewart, Prinsloo, Sangrà, 2020).
Així mateix, es treballa actualment sobre els resultats d’un qüestionari treballat amb casos d’universitats. Les visualitzacions interactives sobre els casos analitzats poden ser consultades a la pàgina de el projecte dedicada a l’mapeig de pràctiques connectades a l’alfabetització crítica en dades.
El recorregut efectuat ha buscat establir bases per a la discussió sobre pràctiques institucionals lligades a:
- ús de dades dels estudiants (particularment a través d’analítiques d’aprenentatge);
- àrees de l’alfabetització en dades que necessiten ser integrades de manera transversal a una competència digital a l’educació superior;
- a connexió entre ciència oberta, dades obertes i dades produïdes en l’educació superior.
Havent realitzat un cicle internacional de Webinar (amb la participació d’experts de Canadà, Espanya, Itàlia, Regne Unit, Uruguai, US), com és la vocació de la UOC, en el tancament vam tornar la nostra mirada cap a casa, a Catalunya, per treballar no només perspectives, sinó un posicionament estratègic de les nostres universitats en aquest debat. Cal destacar que l’activitat de projecte “Fair Data Cultures” pot col·locar-se entre algunes de les propostes més avançades en el sector, si tenim en compte que només es compta amb una literatura recent, que començat a sorgir a través de projectes finançats en US i Europa a penes des del 2015 (vegeu el Mapeig de Pràctiques realitzat en el projecte RyC).
L’últim seminari web involucrar llavors a la unitat d’investigació coordinadora de la Sèrie (Albert Sangrà Morer, Montse Guitert Catasús i Juliana Raffaghelli) i va apuntar a presentar resultats de tres línies d’investigació que sustenten conceptes i idees per construir cultures de dades justes a les IES:
- Impacte de l’ús d’anàlisi d’aprenentatge en debats asíncrons en línia en l’educació superior – Montse Guitert Catasús
- ¿Recopilant dades per a l’èxit? Problemes en l’ús dels rànquings universitaris i la situació particular de l’aprenentatge en línia. Albert Sangrà Morer
- 16.05 – La història de dues universitats: Un estudi que cobreix les pràctiques de dades en dues institucions d’educació superior. Juliana E. Raffaghelli
A més, es va comptar amb la generosa participació de dos discussant de luxe, sempre en el nostre context de xarxes interuniversitàries catalanes.
En primer lloc, la directora de l’Màster en Ciència de Dades, amb una àmplia trajectòria en alfabetització en dades, Teresa Sancho Vinuesa , dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la UOC). Des dels seus estudis relacionats amb les analítiques d’aprenentatge a l’interior de l’grup de recerca LAIKA per ella mateix liderat, així com la seva tasca docent formadora dels perfils dels nous data scientist, el missatge de Teresa va deixar en clar que és el sol fet que sigui possible operar en solitud en la ciència de dades, no és un horitzó ètic ideal i les noves fronteres de formació impliquen una visió concreta d’aquesta limitació. No obstant això, també assenyalava que hi ha un límit ètic que també es toca si es pot resoldre un problema humà profund a través d’automatismes d’una resposta, o un servei, o una anàlisi, i no l’hi fa doncs no es pot operar amb dades privats de les persones.
Seguia a aquesta brillant intervenció el enfocament pedagògic crític dels estudis de la tecnologia educativa aportat per Pablo Rivera Vargas , professor Lector en Educació de la Universitat de Barcelona i membre de el grup ESBRINA . El treball de Pau durant tot el 2020 ha estat intens i exemplar en el tractar de trobar enfocaments per comprendre i actuar davant la pandèmia, i també davant la saturació que han patit docents i famílies en l’ús de plataformes de la qual no sembla que tinguin destinacions transparents . Pau posava de manifest la necessitat de comprendre com la tecno-estructura reprodueix formes de poder i particularment de model socioeconòmic neoliberal. En aquest sentit, el seu treball apunta a generar consciència i trobar camins d’acció des de les escoles i universitats com nodes en una xarxa comunitària.
En síntesi, tots dos acadèmics convidats van discutir els treballs presentats per Sangrà, Guitert i Raffaghelli i, basant-se en la seva pròpia activitat de recerca, van donar espai a una perspectiva àmplia sobre les problemàtiques i oportunitats que s’enfrontaran en formar part, cada vegada més d’una universitat i una societat datificada.
El tema, que a poc a poc creix en interès i aprofundiment, troba llavors a través d’aquest cicle que es tanca, un espai de referència pioner que es proposa com a base de la continuïtat de la feina.
